Economia participativa

L'economia participativa -freqüentment abreujada com a parecon- és un sistema econòmic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econòmic en una societat donada. Proposat com a alternativa llibertària a les economies de mercat capitalistes vigents, i també al socialisme de planificació central, i davant de la necessitat d'aplicació present dels principis i aspectes constructius de l'anarquisme: autogestió i federalisme en les empreses. Va sorgir del treball de l'activista i teòric polític Michael Albert, i de l'economista radical Robin Hahnel, en les dècades de 1980 i 1990.

«	Crec que el propi parecon és un projecte econòmic anarquista, perquè realitza funcions econòmiques desitjables, a fi i efecte d'incorporar ràpidament la influència i l'embolcallament de cada persona. El parecon no té jerarquies fixes i estructura de classes. Genera, no solament participació i justícia en els resultats socials i materials, sinó també autogestió real, el que és clarament un objectiu de l'anarquisme. He de pensar, en altres termes, que els anarquistes no han de trobar el parecon simplement adequat, i sí que l'han de veure com un company molt pròxim de les seves aspiracions.	»
— Michael Albert

La idea de l'economia participativa o parecon, va ser construïda barrejant part dels conceptes anarquistes col·lectivistes, del cooperativisme, part dels conceptes d'altres corrents socialistes d'encuny llibertari, com és el cas dels comunistes de consells, i desenvolupa característiques pròpies, aprofundint o modificant algunes de les tradicions clàssiques.